ELS INSTRUMENTS DE CORDA
Els instruments de corda són els que tenen cordes; quan les cordes vibren, els instruments sonen. Les cordes poden vibrar perquè les pincem amb els dits, perquè les freguem amb un arc o perquè les piquem amb una baqueta o amb algun mecanisme. Segons com ho fem, tenim 3 famílies d'instruments de corda:
INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA (O PINÇADA)
Es toquen pinçant, normalment amb els dits.
L'arpa. Es pinça amb els dits de les dues mans. Antigament no podia tocar molta varietat de notes, però les arpes actuals en poden tocar més gràcies a uns pedals que s'accionen amb els peus. També perquè són molt grans.
La guitarra. Té 6 cordes que s'acostumen a tocar amb la mà dreta i diferents trasts al mànec. També es pot tocar amb un plectre o pua.
L'ukelele o ukulele. De forma similar a la guitarra, però molt més petit, també es toca amb els dits o un plectre. Només té 4 cordes.
Escoltem com sonen!
L'arpa és molt difícil de tocar, però... mireu i escolteu com toca aquesta nena!!!
"The Fountain", de M. L. Grandjany
La guitarra es pot fer servir per acompanyar cançons, però també pot fer de solista. Hi ha grans compositors clàssics de casa nostra que han fet obres per guitarra. Aquí en teniu un exemple.
Asturias d'Isaac Albéniz (músic del S. XIX de Camprodon, Ripollès)
Aquí teniu una cançó acompanyada amb ukelele, interpretada per una nena de 6 anys!
"Can't help falling in love", d'Elvis Presley
INSTRUMENTS DE CORDA PERCUDIDA
El saltiri, salteri o cítara. Instrument musical que es podia tocar pinçant les cordes, però habitualment es tocava picant-les amb una baqueta.
INSTRUMENTS DE CORDA FREGADA
També se'ls coneix com "la família del violí". Són similars i n'hi ha de mides diferents. Tots tenen 4 cordes.
El violí. És el més petit i agut de la família. Es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. És molt important com a instrument solista; en les orquestres n'hi ha molts, perquè se sentin bé,
La viola. És una mica més gran i més greu que el violí. Com els altres, a més a més de fregant es pot tocar pinçant, en "pizzicato".
El violoncel. És prou gran, el músic toca assegut i es col·loca el violoncel entre les cames; es regula l'alçada amb una pica que va a terra. Sona greu; també pot ser solista.
El contrabaix. És el més gran i més greu. Es toca amb el músic dret o assegut en un tamboret alt. És el que més es toca en pizzicato.
Escoltem instruments de corda fregada!
A la primera audició que proposo hi ha tota la família. És música d'un músic italià, de Venècia (aquella ciutat on els carrers són canals d'aigua), de fa més de 300 anys. Es deia Antonio Vivaldi i ensenyava música a l'Ospedale della Pietà, un orfenat de noies; amb elles va formar una gran orquestra.
La música que podem escoltar és un concert per quatre violins i orquestra; això vol dir que hi ha 4 violins protagonistes, però també una orquestra més gran que els acompanya, tota d'instruments de corda. He triat aquesta versió perquè quasi totes les que toquen són noies, com a l'Ospedale della Pietà.
Concert en si menor per a quatre violins, d'A. Vivaldi
Ara podeu escoltar com presenta el contrabaix una professora d'aquest instrument.
Presentació del contrabaix i les seves possibilitats
Per escoltar la viola, proposo una peça interpretada amb viola i piano, per part de professors de l'EMMPAC (El Vendrell). La Núria Garcia, amb la viola, ens fa sentir el segon moviment d'una sonata de Franz Schubert; és una peça tranquil·la molt bonica i relaxant.
"Adagio" de la Sonata Arpeggione, de F. Schubert
Acabem les mostres de corda fregada recordant el violoncel. Ho farem amb una peça d'un músic MOLT important, Johann Sebastian Bach. Es tracta del "Preludi" de la Suite núm. 1 per a violoncel, interpretat per un violoncelista molt famós, que es diu Yo-Yo Ma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada